Vés al contingut

Félix Dafauce Tarancón

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaFélix Dafauce Tarancón
Biografia
Naixement13 novembre 1896 Modifica el valor a Wikidata
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Mort5 octubre 1990 Modifica el valor a Wikidata (93 anys)
Madrid Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióactor Modifica el valor a Wikidata
Activitat1925 Modifica el valor a Wikidata - 1987 Modifica el valor a Wikidata
Premis

IMDB: nm0196686 Allocine: 248012 TMDB.org: 98761 Modifica el valor a Wikidata

Félix Dafauce Tarancón (Madrid, 13 de novembre de 1896Castelló de la Plana, 4 d'octubre de 1990) va ser un actor espanyol.[1][2]

Biografia

[modifica]

Actor de vocació molt primerenca es puja per primera vegada a un escenari quan tan sols comptava amb deu anys en l'obra Militares y paisanos. En anys successius continués una carrera teatral estable, integrant-se en les companyies de Margarita Xirgu, Irene López Heredia i María Fernanda Ladrón de Guevara. Alguns dels muntatges en els quals intervé inclouen Don Juan Tenorio (1937), com Don Juan, Curva peligrosa (1950), de J.B. Priestley,[3]Los años del Bachillerato (1960), de José André Lecour, La sirena varada (1965), d'Alejandro Casona, Así es (si así os parece) (1967), de Pirandello, Los bajos fondos (1968), de Maksim Gorki, Romance de lobos (1970), de Valle-Inclán, Retorno al hogar (1970), de Harold Pinter, El círculo de tiza caucasiano (1971), de Bertolt Brecht, Flor de Santidad (1973), d'Adolfo Marsillach,[4] La señorita de Trevélez (1979), de Carlos Arniches o Tres sombreros de copa (1983), de Miguel Mihura.

Debutà en el cinema en 1925 amb Nobleza baturra, de Juan Vilá Vilamala. No tornaria a posar-se davant una càmera fins 1941 amb la comèdia Un marido barato. Seguidament reprèn la seva carrera teatral en aquesta ocasió amb la companyia de Conchita Montes.

Inicia la dècada dels cinquanta amb una etapa d'intensa activitat cinematogràfica que es prolonga fins a mitjan seixanta i en la qual roda més de cent títols, entre ells, Balarrasa (1951) i Surcos (1951), ambdues de José Antonio Nieves Conde o Las autonosuyas (1983), de Rafael Gil.

Avançada la dècada dels seixanta privilegia de nou la seva carrera teatral així com les seves aparicions televisives en espais de TVE com Primera fila, Estudio 1, Novela, Historias para no dormir i Hora once.

Mantuvo su actividad artística hasta poco tiempo antes de su fallecimiento.

Va mantenir la seva activitat artística fins a poc temps abans de la seva defunció.

Premis

[modifica]

Filmografia (selecció)

[modifica]

Referències

[modifica]